Graellsia Isabellae

                             Gaèllsia isabellae (Actias isabellae)

Graellsia Isabellae,  Mascle.  23/4/2014  Senterada #PallarsJussà

           Papallona nocturna molt grossa i espectacular, lligada a les pinedes de pi roig (pinus sylvestris) i pinassa (pinus nigra).
La graèllsia és una papallona nativa de la península Ibèrica i França, pertanyent a la família Saturniidae, d´un gran valor per als col.leccionistes entomològics, motiu pel qual s'ha vist perseguida arreu i amenaçada en algunes regions.
La seva dieta a base de pi fa que normalment sigui víctima dels pesticides dirigits sobre la "processionària del pi"
Protegida pel Conveni d'Estrasburg del 86 i La Directiva Hàbitat i classificada de interès especial

  
Distribució:
És present en poblacions aïllades a la Serra de Guadarrama, els Monts Universals, la Serra de Cazorla, i a Catalunya als Ports de Beseit. Però la més gran es troba als Pirineus.

1.  Ylla I Ullastre, J. 1997. Història Natural del Lepidòpter Graellsia isabellae (Graells, 1849), Pàgina 131. Institut d'estudis catalans, Barcelona

Lliri blau

                                       Iris germanica

    El lliri blau, lliri morat, grejol, garitjol blau o gínjol blau (Iris germanica) és una herba perenne pertanyent a la família de les iridàcies. El nom d'Iris li ve en honor a la deessa grega del valor. Els tres pètals interiors representaven la fe, la saviesa i el valor. Té els seus orígens al sud d'Europa, nord d'Àfrica i Amèrica del nord. Està present a bona part d'Europa mediterrània (excepte Turquia), Portugal i introduïda a Europa central. A Catalunya, i Espanya en general, és freqüent a tota la serralada pirinenca. També se la pot trobar en alguns països americans. Hi han altres varietats de lliris com ara Iris florentina o Iris foetidissima entre d'altres.

Tot i les nombroses virtuts que els antics donaven al rizoma d'Iris germanica, encara més accentuades pels farmacològics medievals, en l'actualitat s'ha anat prescindint del seu ús fins a quedar- se reduït a la perfumeria i a la licoreria. Antigament s'emprava per proporcionar benestar a les genives inflamades dels nens durant la sortida de les dents. També s'utilitza, per exemple per la confecció de pols per a cosmètics i dentífrics.

Es cultiva a ple sol i a l'ombra. Admet qualsevol tipus de terreny però s'adapta millor a llocs rocosos. Després de la floració es retiren els talls secs. A final d'hivern es renten les fulles seques i residus que hi hagi entre els rizomes. Després de l'adaptació no necessita pràcticament ser regada, excepte en casos de sequera que els regs han de ser profunds i espaiats. "Viquipèdia"