dijous, 30 de maig del 2013

La papallona Donzella (Melitaea)

                PAPALLONA DIÜRNA:   DONZELLA

                 
                 Familia Ninfàlids (Nymphalidae)
        Gènere Melitaea i Mellicta ..   athalia ,deione, diamina,


F. 25 de Maig de 2013, #Pallars 690m


Forma part d'un grup d'espècies semblants de difícil identificació. Son d'ajuda les taques de la part inferior de les ales. Les erugues viuen en nius sedosos comunitaris i s'alimenten de valeriana, llinària, plantatge, conillets.


dilluns, 27 de maig del 2013

Saüc pels refredats



SAÜQUER Sambucus nigra L



Arbret de fulla caduca que fa inflorescències de fins a un pam d'amplada. Es fa a bardisses i clarianes humides. Els fruits són comestibles quan són ben madurs i negres.



Té un espectre medicinal amplíssim i una eficiència més que reconeguda. És una de les espècies a les quals la cultura popular pirinenca atribueix més propietats medicinals: s'usa per al dolor, com antiinflamatori, com a antiasmàtic, com a anticatarral, .....
Degut a que afavoreix la sudoració i facilita l'expulsió de mucositat, reduint la congestió de les vies respiratòries, s'utilitza per tractar els estats gripals, bronquitis, tos seca i el catarro nasal crònic acompanyat de sordesa i sinusitis.
La infusió fresca o seca de les seves flors és excel.lent per rentar els ulls, i per fer gargarismes. 



CURIOSITATS 
El sabuquer es troba pels voltants de les cases o a les vores dels camins i la saviesa popular li atribueix molts efectes benèfics: per a l'apicultura, com a protector d'adversitats climàtiques i dels animals de la casa. Es creia que cremar fusta de saüquer comportava desgràcies als animals de la casa.
Les criatures en feien canuts i xiulets. 





diumenge, 19 de maig del 2013

Saturnia pyri, la papallona noctuna més gran d'europa


                             SATURNIA PYRI




"El Gran Pavó de la nit" és l'arna més gran d'Europa, pot arribar als 16 cm d'envergadura alar. Està ampliament distribuïda per la regió mediterrània, tant en zona europea com africana.
(F. Aquesta és Pallaresa)




Adaptada a la vida en horts i zones de cultiu, s'ha vist reduït el seu nombre pel efecte del productes químics i molts paisos estan considerant la necessitat de protecció.


diumenge, 12 de maig del 2013

Calèndula


   
                    Calendula officinalis


Català: calèndula, gojat, groguet, galdiró, mal d'ulls
Castellà: caléndula, maravilla, caldo, tudescas, flamenquilla
Basc: illen, ilherrilili
Gallec i Portugués: maravilhas, boninas, cuidados
Francés: souci, calendula
Anglés: calendula, marigold, goldbloom, mary gowles
Holandés: goudsbloem
Alemany: Ringelblume, Studentenblume, Goldblume
Italià: calendola, fior d'ogni mese, fiorrancio de tutti i tempi





Es originaria del sur d'Europa i d'orient pròxim; però degut a la seva enorme capacitat de propagació, s'ha silvestrat i creix de forma espontànea en gran nombre de zones temprades del planeta, a partir del seu cultiu en jardins.




El nom Calèndula deriva de les calendas del llatí, que designaven  el primer dia del mes. Això es deu per que la planta floreix tots els mesos de l'any, inclosos els de l'hivern si no es rigorós. Els romans la denominaven també Solsequium (que segueix el sol) ja que igual que el gira-sol, les flors de calèndula s'obren a l'alba i es tanquen a la tarda.




- Entre les propietats medicinals de la Calèndula cal destacar l'us extern en casos de èczemes, ferides, picadures i cremades,  en forma d'oli (es prepara macerant les flors en oli d'ametlles dolces durant tres setmanes en un lloc fosc)
- La infusió es útil com a col·liri per rentar el ulls en cas de picor ocular o conjuntivitis.
- Tisana sudorífica: calèndula, espígol, saüc, borraina i malva a parts iguals. Una cullerada sopera de la barreja, 15 min en infusió i es pot prendre 3 cops al dia.








Rius Pallaresos : EL FLAMISELL


 
El Flamisell : La Torre de Capdella - La Pobla de segur

El Flamisell és un riu de Catalunya, afluent de la Noguera Pallaresa pel marge dret. Fa uns 34 km. de longitud. 
És un riu torrentós, amb canvis força bruscos del seu cabal.
 Rep les aigües que desguassen de diversos estanys pirinencs (TortMar,GentoColomina, etc.), en un dels espais lacustres més remarcables d'Europa.    



 







                                          

Se'n considera el naixement al pantà o Estany de Sallente, que és el darrer de tot el sistema d'estanys de la seva capçalera.


CAPDELLA
Recull l'aigua del massís pirinenc de Peguera, que culmina a 2.982 m. d'altitud i de tot el sistema que marca el límit nord del terme municipal de la Torre de Capdella i el sud de la zona interna del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, compost per una cinquantena de cims de més de 2.500 m. alt.




LA POBLETA DE BELLVEÍ

Transcorre per la Vall Fosca, passa per CapdellaEspuila Torre de Capdellala Pobleta de Bellveí i Senterada i s'aboca a la Noguera Pallaresa al seu pas per la Pobla de Segur.





LA POBLETA DE BELLVEÍ
Afluents del Flamisell

SENTERADA
El seu curs és marcadament de nord a sud fins a Senterada, on emprèn la direcció nord-oest sud-est fins a la Pobla de Segur.




    Crescuda des del Pont de Lluçà

1 d' ABRIL de 2013


                                                 
           30 de MAIG de 2013

CONGOST D'ERINYÀ


CONGOST D'ERINYÀ


CAP A POBLA

Bibliografia

  • PANAREDA I CLOPÉS, Josep M. Resum de geografia física de Catalunya. Vic: Editorial Eumo, 1996 (Descoberta geogràfica, 3). ISBN 84-7602-756-7.

Institut Cartogràfic de Catalunya