Tora blava #Capdella (1800-2400m)

TORA BLAVA (ACONITUM NAPELLUS)

 Tora blava    F. Capdella
Es una planta altament tòxica, floreix a l'estiu i destaca a les pastures, ja que el bestiar no gosa ni tocar-la.

Malgrat la seva extrema toxicitat, els habitans de les comarques pirinenques l'han feta servir amb finalitat medicinal des de temps immemorials.
Tradicionalment s'ha usat en veterinària per a matar els àcars i fongs ("tinya") en cabres i ovelles.

Herbes i flors de muntanya (estatge montà 1300-1800 m)

                      FLORS DE MUNTANYA

Astrància (Astrantia major) F. Planes de Son, Alt Àneu

Herba erecta i bastant alta, coronada per unes umbel·les de floretes blanques que estan envoltades per una mena de fulles -les bràctees- de color blanc, que donen al conjunt un aspecte estètic. Es fa a clarianes i herbassars humits, i també als prats de dall a l'alta muntanya.

Fiteuma hemisfèric (Phyteuma hemisphaericum) F. Planes de Son, Alt Àneu
Malgrat el seu aspecte delicat, es fa a sòls prims i castigats, a escletxes fins a les carenes mes exposades.                      

Campaneta (Campanula glomerata) F. Planes de Son, Alt Àneu
Herba perenne de flors agrupades, que es fa a clarianes, prats de dall i pastures, amb preferència pels sòls calcaris.

Clavell de pastor (Dianthus deltoides) F. Planes de Son, Alt Àneu
Herba de un poc més d'un pam d'alçada, de fulles linears d'un verd blavós. típic de prats, vores de bosc i clarianes de sòl àcid, té les flors d'un rosa intens molt vistós, que es deixen veure fins a ben estrat l'estiu.

Matafoc teranyinós (Semprevivum arachnoideum) F. Sallente, Vall Fosca
Petita mata suculenta que fa petites rosetes de fulles compactes, cobertes d'un tel blanc teranyinós. Només floreixen un cop a la vida.

Clavell blanc (Dianthus hyssopifolius) F. Sallente, Vall Fosca
Té flors característiques, amb pètals esfilagarsats, que poden ser blancs o rosats. Es fa als prats, en indrets de sòl molt prim i, fins i tot, a replans de roca.



Bibliografia:  Flora i fauna del Parc Natural ALT PIRINEU Toni LLobet François

L'Orenga

Nom populars: 
   Herba musca, moraduix, moraduix de la mare de deu, orenga, roca morera

Usos:
   L'orenga intervé en la preparació de licors casolans (ratafies)
   Com a condiment i aromatitzant culinari en pastes, salsa de tomata, brous de carn, caragols, patates a la cassola, guisats, estofats i, modernament pizzes. També per assaonar carn de porc i olives.
   Si s'afageix un brot a l'aigua de bullir les monjetes seques, s'eviten les flatulències.

            L'orenga és antisèpsic i antispasmòdic.

Medicina popular:
- La infusió: anticatarral, hipotensora i depurativa. I per evitar les càries es pot beure o glopejar.
- La decocció s'usa contra el mal de cap, les diarrees i els dolors de la menstruació.
. Com a protector gàstric es prepara una decocció d'orenga, genciana i menta