VAGA DE CONSUM INDEFINIDA  (L'endemà del 29M)

Què podem fer?
  
   Els petits per no dir els pobres (assalariats, pensionistes i autònoms..) poc podem fer davant el poder cada vegada mes gran de les Multinacionals, els Bancs i els Estats, regits per lo que s'anomena els mercats amb una sola llei:  la oferta i la demanda. Peró si no es té diners no es pot gastar, o si? Adquirint deutes, es clar. Si per mantenir el sistema industrial s'ha de produir, es necessiten ciutadans amb "poder adquisitiu" que consumeixin els bens produïts....

    L'habitatge es un exemple:  fer creure que la propietat d'un pis a mes de ser un estalvi era una inversió, un negoci..., un negoci per a qui? pels bancs, naturalment, una jugada molt hàbil. Abaratiment del preu del diner (Banc central europeu) forçat pel mercat Internacional i crèdit (hipoteca). I la conseqüència lògica: deute i dèficit. Han convertit el dret a un habitatge digne, en un monstre de dos caps: l'un ens ha fet créixer, i l'altre ens ha ofegat.

  La gent del carrer esta cansada d'aquest llenguatge tècnic de l' ECONOMIA: "gestionar el deute", els polítics s'omplen la boca de conceptes abstractes mentre els sous no arriben per cobrir les necessitats bàsiques. D'altra banda hem confós l'estat del benestar amb la riquesa. Necessitem tot lo que tenim o desitgem? i moltes altres preguntes ens fan pensar que no anem bé.

 http://www.tv3.cat/videos/4039250/Christian-Felber-leconomia-del-be-comu